En nom de Deu. Amen. Sia a tots notori per aquesta publica escriptura de establiment com en la ciutat de Barcelona vuy que comptam als vint y vuyt dias del mes de Abril any del Naixament del Senyor de mol vuyt cents y dos. La Senyora Josepha Julí y Serra viuda de Olaguer Julí mestre de casas, ciutadá de Barcelona, com a tenutaria que es per son dot, esponsalici y demes drets y credits seus de la universal heretat y bens que foren de son difunt marit, segons la constitució nacoir, y sens perjuici de dita tenuta usufructuaria d la universal heretat y bens, que foren del nomenat son marit per est deixada, ab son testament que firmá en poder de Pere Martir Golorons notari publich real colegiat de número de Barcelona a setse Desembre del any mil set cents seixanta sinch, y al mateix temps usufructuaria de la universal heretat y bens que foren de Maria Ignes Bartra y Julí difunta sa filla, muller del Señor Thomás Bartra comerciant de esta ciutat per esta deixada ab son testament, que otorgá en poder del infrit notari a dinou Juliol del any mil set cents noranta set, y així mateix com a tudora que es, y en son cas y lloch, y temps curadora de la persona, y bens del pubill Joseph Anton Bartrá y Julí fill, y hereu de dits Thomas y Maria Ignes Bartrá y Julí, junt ab los demes que avall se nomenaran, y los Señors D. Joseph Milá de la Roca, D. Joseph de Clascá, D. Mariano Ribas, del comers de esta ciutat, y Joseph Bartrá, en la mateixa resident, com a tudors, que son, y en son cas y lloch y temps curadors dela persona y bens del tal nomenat Publill Joseph Anton Bartrá, junt ab la dita Señora Josepha Julí, viuda, elegits y anomenats ab lo testament, y codicils que dit Thomas Bartra feu, u firmí en poder del notari infrit als vint y dos y trenta hun días del mes de Mars del any ultim passat. Qual testament quedá ja passat per la caixa de Amortizació, y pagat lo corresponent per rahó dels llegats mencionats segons aixis al tecito donat, per Don Hernan de Padilla Pot, en dits respectives noms. Atenent y considerant que conté la heretat y bens de la individuada Maria Ignes Bartra y Juli, difunta mare y pare del referit Olaguer Julí, y vuy al pubill, se tenia dit hort ab son pati al -------- en particions de terra poch mes o menos situat en la present ciutat, en lo carrer de Sant Pau, propi al costat lo Monastir de Sant Pere, y al costat del carreró anomenat de la Riereta, y altre hort al costat de tinguda dotse quarteras y tres quartas de gualidor, horts vuy dia ne es fet un cicuit de parets ab la casa del hortolá en lo primer lloch constituida, de tinguda junt una mojada de terrapoch mes o menos, del qual hort infrit per tros de lloguer de vuyt cents noranta cinch lliuras, y que de establirli lo explicat pati, a fi de fabricarhi casas, que en dits carrers de Sant Pau y de la Riereta per los titols que se imposaren, y respectivament venderen y ret------ al patrimoni del referit pubill perque trans—ta estos censos de consideració a mes del domini mitjá, que se tenia drets, y per conseguent las lluhicions que mes avant part—llament constra-- de las alineacions ques faran de las casas que allí de nou se construhiran. Atenent y considerant que havent acudit dita Señora Josepha Julí junt ab lo difunt Thomas Borradas com a pare y llegitim administrador del nomenat pubill devant lo Ilustre Señor D. Joseph Maria Fernandez de Cordova del consell de Sa Magestat, Ministres de Crimen de la Real Audiencia, y sol--- del Cuarel grant de esta ciutat ab sa peticio de vint y nou Abril del any mil y vuyt cents. Exposantli los justos motius que sestian a efecte de edificar casas a la bora de dits carrers de Sant Pau y la Riereta. Suplicantli se disposes concedirlos la llicencia necessaria pera firmarlos, authoritzarlos ab sa authoritat, y demes, y lo mateix Illustre Señor después de rebuda la información que ofereix per sa utilitat, per la que consta el autorizat a ella, ab previsio feta per la Senyoria lo dia dos de Maig del dit any mil y vuyt cents en actes de Joseph Ignasi Llopart notari los concedí la llicencia, y permis pera firmar los consabuts establiments ab la obligació de que deguesen presentarse después de otorgada la escriptura per sa aprobació, y decret huhicial, y que las entradas que tal volta se imposasen degueren aplicarse a utilitat de dit pubill, segons apar de la dita llicencia de que testificá Ignasi Marfá notari, atenent també, y conciderant que havent la mateixa Señora Josefa Julí viuda junt ab los demes sobre individuats tudors y curadors vendit al Ilustre Senyor D. Joseph Garcini de Salamó Alcalde major primer de tercera clase, y tinent de corregidor de la present ciutat ab petició de vint y dos de Agost del any ultim, exposantli que la llicencia concedida per lo nomenat Illustre Señor Alcalde a favor de dits Tudors, y Curadors peraque junts ab la nomenada Da. Josefa poguesen firmarlos establiments de dit terreno, y lo dit Illustre Señor Alcalde major ab provisió de vint y dos Agost del any ultim concedí la llicencia, y permis que solicitaban los nomenats tudors y curadors en el modo la concedí lo dit Ilustre Señor Alcalde de Cosastel, segons apar del certificat donat per Ignasi Martí y Vidal notari del Tribunal real ordinari. Atenent finalment, y conciderant, que havent novament acudit la dita Señora Josepha junt ab los referits tudors y curadors al dit Illustre Señor Alcalde major, ab petició que li presentasen en lo dia once de Maig ultim exposantli la notoria utilitat que se seguirá al patrimoni de dit pubill de compendrer en los establiments fahedors, no sols lo terreno individuat en la mateixa llicencia, sino també altres porcions del mateix hort a rahó, es a saber de quince sous lo palm lo del terreno que dona al carrer de Sant Pau; de deu sous lo palm part del terreno del hort que dona al dit carrer de la Riereta; y sinch sous lo palm lo restant de dit hort, en atenció a haverse disposatper lo Molt Illustre Ajuntament de esta ciutat que deguesen cedir al publich per ampliar lo dit carrer de la Riereta ahont confronta dit hort, per una part mes de vuyt palms, y per la altre uns tretse palms a poca diferencia, de resultas de qual cariació han estimat mes convenient, y utilós lo establir tot lo dit hort als primers sobre individuats, que no retenirlo per hortaliza.En vista de la qual demanda y de la nova informació que dit Illustre Señor ha manat rebrerse, y per la qual contra ja evidentment de sa utilitat, ab provisió feta per Sa Senyoria lo dia divuyt del referit mes de Mars ultim en actes de dit Ignasi Martí notari los ha concedit la llicencia y permís, que demanaban segons apar de la certificació donada per dit Martí notari. Per lo tant fent estas cosas en virtut dels referits permisos y llicencias, y ab authoritat, y dret del referit Illustre Señor Alcalde major después interposador, y atesa la utilitat que se seguesa de firmar lo present establiment ab lo qual no sols lograrán lo cens a rahó dels preus que se individuaren en la dita penció, sino encara mes ventajós com avall se explican. A fi de millorar, y en manera alguna deteriorar. De llur grat y certa ciencia; per ells, y lo dit pubill, y sos hereus y successors qualsevols que sien, estableixen, y en emphiteusis concedeixen a D. Anton Bonaventura Gassó comerciant matriculat de la present ciutat, y Secretari de la Real Junta de Comers del present Principat de Cataluña a estas cosas present, y avall acceptant, y als seus y a qui ell voldrá perpetuament. Tot aquell tros, o porció de hort ab alguns arbres de diferents especies en ell plantats, junt ab sa sinia, y safareix allí construhida en part circuir de una tanca de parets, o tapia, que segons la medició geométrica feta per Ignasi March, arquitecto de la present ciutat, conte detreta la part que deu cedirse al publich per la ampliació dels carrers de la Riereta y Sant Pau, setanta set mil vuyt cents, vint y nou palms, deu dotsens superficials a cana de Barcelona, a rahó es a saber los nou mil quatre cents vuytanta palms situats en lo carrer de Sant Pau, y canós de la Riereta a quince sous lo palm, los quaranta sis mil sis cents vint y vuyt palms y tres dotsens situats en lo carrer de la Riereta, a deu sous lo palm, y los restants, vint y un mil set cents un palm, y set dotcens del demés de dit hort a sis sous lo palm, que per los titols infrits te, y poseheix dit pubill en la present ciutat, y carrer demunt dits. Y termina dita porció de hort a solixent en quant, a cent seixanta cinch palms, y un quart de llarch, ab D. Joseph Martí Creus, antes Barceló, en quant a quaranta cinch palms també llarch, ab Eulalia Ferrer y Brosi, y antes Francisco Masferrer, en quant a cent, y dotse palms de llarch ab dit pubill, y en quant a cent, cinquanta sis palms y mitg ab Jacintho Perals, difunt, y antes fou del pubill; a mitgdia en quant a setanta nou palms de ample ab lo dit carrer de Sant Pau, y en quant a cinquanta tres palms tres quartsample ab lo dit terreno del pubill, que se ha cedit a Perals, y en quant a noranta dos palms un quart ample ab terreno que queda a favor de dit pubill; a ponent ab lo dit carrer de la Riereta contenint quatre cents noranta cinch palms de llarch; y a tremontana ab Josefa Moragas antes Barceló, en qual part conté docents quaranta cinch palms ample. Y se ha de advertir, que del total de dit hort se ha cedit a favor del publich a la part del carrer de la Riereta, segons lo pla format per lo Illustre Ajuntament de esta ciutat, per sa ampliació cinch mil cinch centas setanta quatre palms y once dotsens, y en la part del carrer de Sant Pau, cent vuytanta set palms, vuyt dotsents. Y se te tot lo dit tros, o porció de hort, que ab lo present se estableix segons lo tenetur de la venda, que avall se individuará per los hereus, y successors de Violant Ferriol, viuda de Joan Batista Ferriol notari, y Vicens Ferriol ciutadá honrat de Barcelona a cens de cent y quatre lliuras tots anys en dos terminis pagadoras per Sant Joan de Juny, y Nadal. Pero tant en la Tabba inserta en dita venda, com en la firma per rahó de Senyoria al peu de la mateixa continuada; consta, que llavors devia tenirse per lo Dr. en medicina Juliá Vidal y Ferriol ciutadá honrat de Barcelona, en la vila de la Bisbal domiciliat com a successor de Jaume Ferriol, qui en vint y hu de Agost del any mil siscents sis en poder de Bernat Puigbert establí lo sobre dit pati, y hort a Bernat Llorens per lo calendat cens de vint y quatre lliuras. Y se ha de saber, que respecte de que tant en la venda feta del mateix pati, y hort per Montserrat Montaner y Pi muller de Montserrat Montaner al Magnifich Arnaldo de Yaguer en poder de Thomas Simón a trenta hu Maig de mil siscents noranta tres, com es lo que formaren en encant publich los eleig de la concordia de D. Joan Rits y lo nomenat Arnaldo de Yaguer a D. Joseph Bordas capitá de artillería en poder de D. Francisco Duran a vint y hu Janer de mil setcents, y dotse, se consigná no sols lo dit cens de vint y quatre lliuras, sino també lo de dinou lliuras, que rebian los hereus, y successors de dit Farriol per altre hort al costat, y que també aná compres en als citadas vendasper lo pago de la penció de un cens de preu siscentas lliuras, y penció trenta lliuras, que tots anys los hereus de Ferriol a vint y sis Abril prestaba a la Illustre Abadesa, y Monastir de Sant Pere de las Puellas de esta ciutat, ab especial hipoteca de dits dos censos de penció junts trenta tres lliuras, qual censal si be digues fou lluhit, y quitat per dita Señora Josepha Julí viuda, eo be per los publills fills, y hereus de Olaguer y Josepha Julí, segons apar de la difinició firmada a son favor per la Illustre Abadesa y Senyoras Religiosas de dit Monastir de Sant Pere en poder de Manuel Teixidor notari, a cinch Septembre de mil setcents setanta quatre creent sens dupte dita Señora Josepha, que tenia dret per executarho, y quedá la penció de dit censal lluhida reposada y subrogada en lloch de la prestació dels individuats censos en la concurrent quantitat sens haverse pogut averiguar fins ara altre cosa sobre la existencia de dits censos no saberse si en el dia existeix algún hereu o successor del nomenat Jaume Ferriol, al qual salvant tot lo dret, que hi puga competir, prometent pagarli lo remanent de dits censos, sens danys, no gastos del adquisidor no de sos successors. Qui ho tenen en quant a disset mil vuytcents sinquanta set palms sis dotsents que son a saber los nou mil quatre cents vuytanta palms a rahó de quince sous situats en lo carrer de Sant Pau, y cantó del carrer de la Riereta, y los vuit mil trescents setanta set palms sis dotsents situats en dit carrer de la Rierata dels compresos a rahó de deu sons lo palm por la Prepositura del mes de Febrer de la Santa Iglasia Cathedral de esta ciutat, y baix son domini y alou a cens de deu sous tots anys pagadoras en lo dia de Tots los Sants, quals pagará dit pubill, y en quant als restants cinquanta nou mil nou cents setanta dos palms quatre dotsents situats en lo dit carrer de la Riereta compresos a saber los trenta vuyt mil doscents setanta palms nou dotsents a rahó de deu sous lo palm, y los vint y un mil setcents un palms set dotsents a sis sous lo palm per lo Monastir de Sant Pau del Camp de Barcelona, eo per son Illustre Prior, en son nom, y baix son domini, y alou a cens de divuyt sous tots anys pagadors poer lo dia de san Miquel de Septembre, quals també pagan lo dit pubill, y los especta a saber a dita Señora Josefa Julí, viuda, com a tenutaria y usufructuaria en virtut dels llegats del usdefruyt a ella fet per los nomenats son marit y filla ab los dos sobre calendats testaments; al dit pubill Joseph Anton Bartra, com a hereu que es de dita ignas sa mare per esta instituhit ab lo mencionat son testament. A la qual Ignes espectaba com a filla y hereva del indicat Olaguer Julí son pare anomenada ab lo testament que també quedá calendat, al qual Olaguer Julí espectaba com a hereu universal de Ignasi Julí y Bordas sa mare per ella instituhit ab son testament que firmá en poder de Joan Olsina y Malet, notari de la present ciutat a vint y dos bril mil setcents sinquenta sis. A la dita Ignes Julí y Bordas espectaba com a hereva universal de D. Joan Bordas capitá de Artilleria son pare per est instituida ab son testament, que entregá clos a Anton Cassani notari de Barcelona a tres de Mars mil setcents vint y set y publicat después de sa mort a primer Mars mil setcents trenta nou, y al dit D. Joan Bordas pertañia per titol de venda perpetua en encant publich a son favor fet a entre altres cosas de dits pati, y hort, per los Elets de la Concordia firmada entre D. Joan Ries y Amaldo de Yaguer de sota, y sos acrehedors de altre en poder de Francisco Duran notario de Barcelona a vint y hu Janer mil setcents dotse firmada per rahó de Senyoria. Lo qual establiment li fan en dits respectives noms aixis com millor dir, y entendrer se pot, baix los pactes emperó y condicions avall escrits, y seguents.
Primo: ab pacte, que dega dit Señor adquisidor, y los seus millorar, y en manera alguna no deteriorar lo dit tros, o porció de hort a ell establert, debent fabricarhi casas, a altre edifici que vulla dins lo termini de tres anys proxims, del dia de avuy en avant contadors, gastant en ellas la quantitat de deu mil lliuras de que dega fer constar per apocas, o altres llegitims documents, sens que puga redirlo antes de haver empleat dita quantitat, o pagat en pena son import, o lo que faltaría de ella.
Item: Ab altre pacte, que per lo cens de dit tros, o porció de dit hort, y sas milloras dega donar, y pagar fer, y prestar, y als seus, la quantitat de mil cent y vuyt lliuras sis sous, y nou diners moneda barcelonesa ab diner sonant, y metalich irredimible, ab Senyoria mitjana esclusive de altre que ab lo present se imposan ab dos pagas iguals de sinch centas cinquenta quatre lliuras tres sous y quatre diners y malla cada una, comensant a fer la primera paga del present dia del estabiliment a sis mesos proxims, y la segona del mateix dia present a un any, y aixis los demes anys en iguals dos terminis.
Item: Ab pacte, que en dit tros, o porció de dit hort a ell establert, y sas milloras no puga imposarhi altra Senyoria mitjana si sols cens en nuda percepció, y en cas de fer lo contrari sia nullo, y de ninguna forsa, y valor.
Item: Ab pacte que en las casas o edifici que construirá en dit terreno a ell establert no podrá ferhireixa, finestra, ni obertura alguna, que donia al hort, o eixida de Jacintho Perals, ni en lo restant hort del pubill o altre vehí, pues en cas de voler fer alguna obertura deurá deixar una endrana corresponent, arreglantse en tot lo que facia a las constritucións de Santa Cilia, devent ceñirse al pla format per lo Illustre Ajuntament de esta ciutat, per la ampliació de dit carrer de la Riereta.
Item: Ab pacte, que sse reserva dits estabilients tota la pedra que se trova en la tanca, o paret del carrer de Sant Pau, y així mateix la que ho ha en las parets de la sinia, y safareix, com y també los demes desechos de dita sinia essent de la obligació de estos sa demolició, y de la obligació del adquisidor lo fer traurer a sas cosas las runas.
Item: Ab pacte, que deurá dit Señor adquisidor satsfer al hortolá las verduras que tinga en lo terreno establert, que deurán pagarle per mitat entre dit pubill, o sos tudors, y lo Señor adquisidor, a tenor de la estima que de ella facian dos experts elegidors lo un per part de dit hortolço y lo altre per la de dits estabilient y Señor adquisidor.
Item: Es pactat, que en cas de que dit Señor restablesquia alguna porció de dita part de hort, imposantli en lo successiu algún cens en nuda perceció, com li era facultatiu puga consignar , o delegar al nou emphiteuta, o emphiteutas, lo acceptaran lo terreno a pagar al dit pubill lo tros, o part de cens que novament imposará, ab tal que no baixe de cent lliuras annuals a compte, y tot descarrech de lo dalt impossat en lo present establiment, quedant espresament dit Señor adquisidor responsable al pago de los censos consignats, y tenint sempre dits Señors adquisidors en cas de faltar los nous emphiteutas a las pagas de las cosas consignadas.
Item y finalment: Ab pacte, que dega dit adquisidor pagar tots anys lo catastro, y retenirho com exigirnos al edifici, o casas que de nou construirá en dt terreno establert debent satisfer al infrit notari lo salari y pago sellat del present acte, essent també de sa obligació consignar a dits estabilients a sos propris gastos la segona copia autentica del present acte, e igualment satisfer los gastos que se oferescan per ferlo decretar.
Y aixis ab dits pactes, y no sens ells li fan lo present establiment en estas cosas empero, no
proclame altres Senyors que a dit pubill, y als seus, y als mateixos Senyors sobre nomenats,
pugan empero, despues de pasats trenta días per la fadiga, de dit pubill, y dels seus, y altres
trenta días per la fadiga dels demes Senyors sobre ordenats, vendrer, establir en nuda
percepció, permutar, o altrament ordenar las ditas cosas a ell establertas a persona emperó
habils y capa sos per alienarse. Salvo lo cens sobre imposat ab una la Senyoria mitjana a ell
corresponent, y altre dret a ell annexos, y salva la lluhició a ell competent segons la clausula
del seté y quint corresponent, y segons li corresponga a tenor del predi. Per la entrada del
present establiment, confessan haver rebut de dit adquisidor, un parell de pollastres bons y
rebedors a sas voluntats. Per lo que renunciant a la excepció de la dita entrada no ser aixis
convinguda, ni rebuda, a la lley ultradimidium, a la de dolo malo, y a tots altres drets y lley de
llur favor, donam y remetem a dit Señor adquisidor y als seus lo que mes pogués valer lo dit
tros de terreno establert del cens, y entrada predits. Y convenen y en bona fe prometen en dits
noms lo present establiment ferhi valer, y tenir y de ditas cosas establertas y sas milloras
estarlin de ferma y legal evicció sempre y en tot cas de qualsevol manera evesient, y consingent,
ab restitució y esmena de totas misions y despesas estipuladas segons estil. Per lo que ne obligo
tots los bens, y drets de dita tutela y cura, eo de dit pubill, y de que dita Senyora es
usufructuaria mobles e immobles presents y veniders, ab la inteligencia emperó que no
constien, ni volen dits tutors y curadors obligar en manera alguna los seus bens propris per
tractar negoci ageno encaraque alguna lley, o dret afavorir en aixó al Senyor adquisidor.
Renunciant en quant menester sia al benefici de novas constitucións, divididoras y cedidoras
accions, epistola del Divo Adriá y consuetut de Barcelona que parla de dos o mes que asolas se
obligan, la dita Senyora Josefa cerciorada plenament de sos drets per lo notari infrit, renuncia
al benefici Vell y autha. Si qua mulier, y a la meytat de son dot, esponsalici, y altres drets y
credits seus, volen que dit adquisidor la preferesca en aquells per quant los hi remet per pacte,
y tots renuncian a tot altre dret y lley de ultra favor, y a la que prohiveix la general
renunciació. Y present a estas cosas lo Señor D. Anton Bonaventura Gassó, adquisidorsobre
nomenat, llohant, aprobant y acceptant lo anterior estabilient a ell sobre fet ab los pactes y
concidions dalt continuats a que expresament consent. De son grat, y certa ciencia conve, y en
bona fe promet als referits Senyors tudors y curadors, que millorará, y en manera alguna
deteriorará la dita part y hort a ell establert, gastant en ell la sobre dita quantitat de deu mil
lliuras en la construcción de casas, o altre edifici dins lo termini prefigit, y que per lo cens de
aquell, de aquell y sas milloras los donará, y pagará tots anys ditas milcent y vuyt lliuras sis
sous, y nou diners, ab diner sonant, y metalich ab dos pagas iguals, y que tots los partes y
demes que en virtut de est establiment sian de sa obligació atendrá y cumplirá, y los seus
compliran sens dilació ni escusa alguna ab los acostumats salaris de procurador, ab restitució
y esmena de totas misión, y despesas estipuladas com se ha dit. Y per cumplir estas cosas ne
obliga, y especialmente hipoteca als dits Senyors estabilients, y als seus en dits noms tota la
dita part de hort a ell establert, eo tot lo dret emphiteutich, que en ell li competeix en virtut del
present establiment. Y generalment sens perjudici de dita hipoteca, ne obliga tots sos bens, y
drets, mobles e immobles, haguts y per haver. Renunciant a la lley, que diu que primerament se
passe per la especial, que per la general obligació, y a altre que disposa que podentse lo
acreedor se puga satisfer de la especial hipoteca, no pasema als demes bens, y a tot altre dret, y
lley de son favor, y a la que prohibeix la general renunciació. Y per pacte a son for propri,
subgectantse al for, y jurisdicció del Illustre Senyor Corregidor de Barcelona, y de altre
qualsevol jutge o superior secular tantsolament, ab facultat de variar lo judici, una o mes
vegadas, fent y firmant escriptura de ters, baix pena de ters en los llibres dels tersos de la curia
de dit Illustre Señor Corregidor, y de altre qualsevol superior secular com se ha dit, obligante
per so, tots sos bens, y drets sobre referits, no empero la persona per pacte ab totas renuncias
necesarias, sens que per dita escriptura de ters se fasse perjudici a las antecedents obligacions.
Y per major firmesa de ditas cosas juran especialmente, una y altre de las parts a Deu Nostre
Senyor y sos Sants quatre Evangelis aquellas atendrer, y cumplir, y contra de ellas no fer ni
venir, per algún motiu, y no menos juran segons la constitució de Monsón que lo present
contracte no se ha fet en frau dels Senyor sobre indicats, ni de sos drets, volent que del present
ante sen facian dos copias autenticas, y que se netreguen una a cada una de las parts.
Declarant quedar advertits per mi o notari, que del present acte sen deu pendrer rahó en lo
ofici de hipotecas de esta capital, dintre sis días seguents, per los fins de la Real Pragmatica de
hipotecas. Lo que fou fet, com se ha dit, essent presents per testimonis D. Manuel Aparador,
fadrí comerciant, y Felix Salamont escrivent, los dos de la present ciutat. Y tots los dits Senyors
otorgant my adquisidor, coneguts de mi lo notari, ho firman de sa ma, menos dita Senyora
Josepha Julí viuda, que diu no saber escriurer, firma de son consentiment y merenció.
Felix Falguera, testimoni, Joseph Mila de la Roca, Mariano Ribau, Joseph Bartra,
Anton Bonaventura Gassó, Dr. Joseph de Saviá, En poder de Ignasi Plana y Fontana,
Notari publich y real colegiat de número de Barcelona, mon pare, intervenint com a son
Substitut jo Joan Plana Mauran també notari del mateix colegi.

Departe del Señor D. Joseph Cayetano Garcini de Salamó Alcalde mayor primero de tercera
Clase, y theniente de Corregidores por Su Magestad (que Dios guarde) de la presente ciudad,
y su partido. Y en virtud de previsión del dia de hoy infro hecha al pie de un pedimento por el
abajo inviante presentado en el juzgado real ordinario de esta ciudad con la qual ha sido
provehido expedires el presente. Decid y mandad, como con tenor del presente se dice, y
manda, a Ignacio Plana notario de la presente ciudad, que siéndole el presente notificado,
pagado y satisfecho en sus derechos, cierre en su devida forma la escritura de establecimiento
otorgada por los tutores y curadores del pupilo Joseph Antonio Bartra a favor de dicho abjo
instante de un pedazo de terreno huerto sito en las calles de San Pablo y de la Riereta de esta
ciudad, recibida ante dicho Plana notario a los veinte y ocho de Abril ultimo. Lo que hará, y
cumplirá conforme se le manda por quedar así provehido, y mandado por Su Señoria con dicha
previsión. Expidese el presente a instancia de D. Antonio Buenaventura Gassó, comerciante
matriculado y Secretario de la Real Junta de Comercio de esta Principado de Cataluña. Dado
en Barcelona a veinte y seis Mayo de mil ochocientos y dos.
Ignacio Martí y Vidal escribano.