Sie a tots notori. Que jo Fr. Esteve Casanovas religios profes y Conventual del Real Convent de Nostra Señora de la Mercé, Redempcio de catius de la present ciutat de Barcelona. Fent las infras cosas en presencia del Molt Rnt. P.M.F. Vicent Esteve Prior de dit Convent. Y en virtut de licencia per ell a mi de paraula donada. De ma libera voluntat, confesso y en veritat regonesch a Anton Casanovas y Roig, botiguer de paños en la present ciutat de Barcelona domiciliat, com a hereu universal de la heretat y bens de la que Gertrudis Casanovas y Rivera mare mia encaraque ausent, y lo notari infrit per ell present y estipulant. Que de comptants realment a totas mas voluntats, me ha donat y pagat la quantitat de cent y quinse lliuras moneda barcelonesa. Que son, esto es, cent lliuras, per consemblants que la referida Gertudis mare mia me deixá y llegá ab son ultim testament que (com se assereig) feu y ordená en poder del Dr. Sebastiá Prats notari publich de número de Barcelona als once días del mes de octubre del any mil setcents seixanta y dos, per las causas y rahons allí expessadas. Y las restants quinse lliuras son per la limosna de sinquanta missas de caritat sis sous quiscuna, que he celebrar per sufragi de la anima de dita difnta mare mia. Inseguit lo disposat per ella ab lo sobrecalendat son testament. Volent que ab la present apoca vingan compresos qualsevols recibos per mi de dita quantitat firmats que en lo venider apareguessen, peraque no constia ser una mateixa quantitat moltes vegadas pagada. Y renunciant a la excepció del diner no comptat, y no pagat, de la cosa no ser axí. Y a la general del dret. En testimoni de veritat firmo la present apoca, en la ciutat de Barcelona als tretse días del mes de Febrer del any de la Nativitat del Señor de mil setcents seixanta y vuyt. Essent presents per testimonis Salvador Mayol fuster y Anton Compte escuptor, ciutadans de Barcelona.
Fr. Esteve Casanovas, Apud me Josephum Antonium Cassani notarium publicum de numero de Barchinonae qui fidem praebio nominatu Rndum confitentem esse a me cognitum maniquae sua propria, subscriptsise praedicta.