En nom de Deu sia, Amen. Per rahó del matrimoni, mediant la divina gracia del Esperit Sant, y en far de nostra Santa Mare la Iglesia celebrat, per y entre D. Joseph Milá de la Roca comerciant en la present ciutat de Barcelona domiciliat, fill llegitim y natural de Barthomeu Milá de la Roca, també comerciant de la vila de Vilanova y Geltrú, Bisbat de Barcelona, y de Madrona Milá de la Roca y Serra conjuges, difunts de una. Y la Señora Maria Theresa Milá de la Roca y Serra, antes Parellada, muller de dit Señor D. Joseph Milá de la Roca, que en primeras nubias ho fiu de Thomas Parellada, comerciant, ciutadá de Barcelona, filla llegitima y natural de Francisco Serra fuster en la present ciutat habitant difunt, y de Agustina Serra y Ibern conjuges viint de part altre. Se han fet, firmat y jurat los capituls matrimonials y pactes avall escrits y seguents.
Primerament: La dita Señora Maria Theresa Milá de la Roca y Serra. De son grat y certa ciencia, dona, constituheix, y aporta en dot, per dot y en nom de dot sua al referit D. Joseph Milá de la Roca son actual marit, de una part la quantitat de mil lliuras moneda barcelonesa, pagadoras en diner efectiu, en lo dia present. Y de altre part la quantitat de mil vuytcentas vuytanta sis lliuras deu sous de la mateixa moneda per semblants, en que per medi de experts de tota inteligencia, y satisfacció de una y altre de las parts han estadas estimadas, y valoradas las joyas, robas y alajas proprias de dita Señora conforme se manifesta per lo arancel de ellas que se ha format ab la explicacio de altra partit de per si en lamatra seguent.
ALAJAS.
Primo: Per un adres tot de diamans, y arrecadas, doscentas vint lliuras...........220Ll.
Per altre adres de diamants, y bubins ab arrecadas, cent sinquanta lliuras.......150Ll.
Per un anell tot de diamans, quaranta dos lliuras..........................................42Ll.
Per altre anell rodat de diamans ab un rubí al mitg, vint lliuras.......................20Ll.
Per altre anell un criollo de diamans, dotse lliuras........................................12Ll.
Per unas manillas de granats, vint y quatre lliuras.........................................24Ll.
Per altre manillas de granats, set lliuras........................................................7Ll
ROBA DE VESTIR.
Per un fandellí y jaqueta de tapisaria guarnit, vuytanta quatre lliuras................84Ll
Per altre fandellí ab son jaquete de mitja tapisaria, quaranta vuyt lliuras............48Ll.
Per una cota llarga de mitja tapisaria, trenta sinch lliuras................................35Ll.
Per altre fandellí ab dos jaquetas de tafetá Blanch cobalt guarnit de plata, sinquanta lliuras......................................................................................................50Ll.
Per dos fandellins y dos jaquetas de tafetá viat, quaranta dos lliuras.................42Ll.
Per un surró de lati color de plata, guarnit de pells, dotse lliuras.....................12Ll.
Per unas fandillas de tavetá vella negra, vint y una lliuras...............................21Ll.
Per altras ab guarnició novas, trenta quatre lliuras........................................34Ll.
Per altras ab son jaquetó de alafaya viada, disset lliuras................................17Ll.
Per tres jaquetes dos negras, y un de color, divuyt lliuras...............................18Ll.
Per unas faldillas y jaqueta de tela pintadas, vuyt lliuras.................................8Ll.
Per altres dos faldillas, y jaquete de tela pintada, deu lliuras...........................10Ll.
Per altres dos faldillas y jaquetas bnanchs de blavet, vint y una lliuras.............21Ll.
Per altres dos faldillas de tela blanca y tres jaquetes, setse lliuras...................16Ll.
Per altres faldillas de tafetá negra, vint y dos lliuras.....................................22Ll.
Per altres faldillas y jaquete de indiana fina nova, guarnit de tafetá, trenta lliuras....................................................................................................30Ll.
Per unas faldillas y circiacuana de mosolina viada, trenta lliuras deu sous.......30Ll 10S.
Per un caputon de grana, dotse lliuras........................................................12Ll.
Per altre de cotó, tres lliuras.......................................................................3Ll.
ROBA BLANCA FINA DE VESTIR.
Per dotse vuelos de cambras fi, guarnit de puntas finas ab quatre colls, setanta set lliuras....................................................................................................77Ll.
Per sinch mocadors de cambras guarnit de puntas, quaranta vuyt lliuras deu sous......................................................................................................48Ll 10S.
Per sis mocadors de batista bnanchs, quatre lliuras, deu sous.........................4Ll 10S.
Per un devantal de puntas de encolaja, divuyt lliuras...................................18Ll.
Per dos devantals y quatre corbatas de filloja, vint y vuyt lliuras...................28Ll.
Per dos devantals de mosolina brodats, divuyt lliuras.................................18Ll.
Per quatree mantellinas de mosolinas, divuyt lliuras...................................18Ll.
Per dos corbatas y dos debantals de ccombrais, quinse lliuras......................15Ll.
Per guarnicions de cuxins de filoja y corbatas, deu lliuras...........................10Ll.
Per vint y una camisas de tolanovas, sexanta set lliuras deu sous..................67Ll 10S.
Per sisa naguas y rets, dotse lliuras..........................................................12Ll.
Per una mantellina, nou lliuras.................................................................9Ll.
ROBA BLANCA DEL SERVEY DE LA CASA.
Per trenta toballons de ginesta, vint y vuyt lliuras.......................................28Ll.
Per trenta sis toballons de fil nous, vint y quatre lliuras...............................24Ll.
Per dotse toballons de fin y cotó, nou lliuras deu sous..................................9Ll 10S.
Per nou estovallas de ginesta, quaranta lliuras..........................................40Ll.
Per tretse estovallas fill, y cotó, seixanta vuyt lliuras..................................68Ll.
Per sinquanta vuyt coxineras de tela, trenta lliuras....................................30Ll.
Per dos cortinas de tela, nou lliuras..........................................................9Ll.
Per dotse toballolas, dotse lliuras............................................................12Ll.
Per dotse llansols de tela brí, vuytanta quatre lliuras..................................84Ll.
Per quatre llansols de lli, quaranta vuyt lliuras..........................................48Ll.
Per vuyt llansols de tela, sexanta quatre lliuras..........................................64Ll.
Per vuyt axugamans, una lliura deu sous....................................................1Ll 10S.
Per vint y quatre axugamans de cuyna, tres lliuras.......................................3Ll.
Per un cobrellit de indiana, set lliuras deu sous...........................................7Ll 10S.
MOBLES.
Per dos valaixeras de fullola, cent lliuras................................................100Ll.
Per un lligador ab son mirall quaranta lliuras...........................................40Ll.

Suma mil vuytcentas vuytanta sos lliuras, deu sous..................................1886Ll 10S.

La qual constitució dotal fa ab cessió y mandato de tots drets, y accions, volent y consentint que lo referit son marit, hage, reba, cobre, tinga y possehesca tota la dita sia dot, y los fruyts, o quasi de aquella seus propris face, durant lo present matrimoni, per los carrechs de aquell suportadors. Lo qual finit y altrament aen dit cas, lloch y temps que restitució de dot hage lloch la dita Señora maria Theresa, y los seus hagen y recobren salvos y segura tota la dita sua dit ab diners efectiu, que compres lo import de las joyas y demes dalt expressat fa la suma de ditas dos mil vuytcentas vuytanta sis lliuras deu sous, sens empara ni contradicció alguna de dit Señor son marit no dels seus, no de alguna Cort, jutge, o persona. Y promet y jura a Deu nostre Señor y a sos Sants quatre Evangelis la present constitució dotal y totas las cosas en ella contengudas, tenir per fermas, y agradables, y contra las mateizas no fer no venir per motiu ni pretext algún. Renunciant a tot dret, y lley de son favor, y a la que prohibeix la general renunciació llargament.
Item: Lo expressat Señor D. Joseph Milá de la Roca. De son grat y certa siencia fa, y firma carta dotal, y de espoli, a la referida Señora Maria Theresa Milá y Serra sa muller, de las ditas dos mil uytcentas vuytanta sis lliuras y deu sous, que ab lo antecedent capitol li son estadas en dot, per dot, y en nom de dit sua constituidas, y aportadas, en lo modo y forma en aquell contenguts. Lo qual dit li salva y asegura, assigna y consigna sobre tots, y sengles bens seus mobles e immobles haguts y per haver. Prometent la dita dot restituhirli, sempre y en tot cas que restitució de dot sia y hage lloch, sens dilació ni escusa alguna, ab lo acostumant salari de procurador, restitució y esmena de tots dañs, y gastos, per lo que obliga tots sos bens mobles e immobles haguts y per haver, volent y concentint, que dita Señora sa muller, hage, cobre y poscehesca tota la dita sua dot, tot lo temps de la vida natural ab marit, y sens ell, ab infants y sens ells, sens contradicció alguna de ell no dels seus. Lo dia emperó del obit de dita Señora Maria Theresa Milá de la Roca la dita sua dot pervinga a qui de dret deguia. E promet y jura a Deu nostre Señor y a los sants cuatre Evangelis, en forma de dret, la present carta dotal, y de espoli, y totas las cosas en ella contenguidas tenirli sempre per fermas, y agradables, y contra las mateixas no fer no venir permetent pretex algún. Renunciant a qualsevol lley y dret de son favor, y a la que prohibeix la general renuncia llargament.
Item: Lo dit Señor D. Joseph Milá de la Roca, volent prevenir lo cas de la premorencia sua a la dita Señora Maria Theresa Milá de la Roca y Serra la actual muller y de separarse esta de la casa y familia de dit son marit (pues mantenintse en ella deu´ra esser alimentada en tots aliments necessaris) a fi de que en lo cas de dita ceparació puga dita Señora viurer y mantenerse ab la decencia corresponent a son estat y condició. Perço y per contemplació del present matrimoni, y per lo cas unicament de ditas ceparacio y premoriencia. De sa libre y espontanea voluntat ab thenor del present capitol, dona y per titol de donació otorga y concdeix a dita Señora Maria Theresa Milá de la Roca sa actual muller, mantenintse empero viuda, y son cognom conservant, la quantitat de trescentas lliuras barcelonesas annuals que deuran servirli per sos aliments de manjar y beurer, calsar y vestir, y per tot lo demes a la vida humana necessaria, pagadoras per son hereu per tersas anticipadas del dia de dita ceparació en avant, la qual donació fa aixi com millor dir y entendrer se pot, cedintli ara per a les horas tots sos drets y accions pera disfrutar y gosar de ditas trescentas lliuras annuals a tota plenitut de drets, per tot lo temps de la vida natural, mantenintse emperó viuda y son cognom conservant com se ha dit, y no altrament peró en lo cas de convolar dita Señora a altres nubcias, en qual cas cessaria la penció de ditas trescentas lliuras annualms, li dona, asigna, y señala sobre los bens per una vengada tantsolament, la quantitat de mil lliuras de la dita moneda, que vol lu sian pagadas per son hereu lo mateix dia que contraurá altre matrimoni. E promet y jura a Deu nostre Señor y a sos Sants quatre Evangelis en la forma de dret, pa present donació tenor sempre per ferma, y agradable, y no revocarla per rahó de ingratitut, inopia, necessitat, u ofensa, ni per altre qualsevol causa o rahó. Renunciant a tot y qualsevol dret, o lley en forma. Y dita Señora Maria Theresa Milá de la Roca y Serra acepta esta donació per dit D. Joseph Milá de la Roca, son marit a son favor feta ab demostració de tota gratitut.
Item: Lo mencionat Señor D. Joseph Milá de la Roca, de son frat y certa ciencia confessa y en veritat regoneix a la referida Señora Maria Theresa Milá de la Roca y Serra, sa muller, que en lo modo avall escrit, li ha donat y pagat la quantitat de dos mil vuyt centas vuytanta sis lliuras deu sous moneda barcelonesa, per sembnants que dita muller sua ab lo primer dels presents capuitols lu ha constituhit, y aportat en dot, y en nom de dot sua. Lo modo de la paga de ditas dos mil vuytcentas vuytanta sis lliuras y deu sous es que las confessa rebrer en esta forma, a saber mil lliuras en diner comptant realment y de fet, en presencia del notari y testimonis avall escrits, y las restants mil vuytcentas vuytanta sis lliuras deu sous, ab la entrega de diferents juyas, robas, y alajas estimadas, en dita quantitat. Y aixi renunciant a la excepcio de dita entrega, y a la cosa no ser aixi, y a los altres drets y lleys de son favor, firma la present apoca.
Y la ditas parts, lloant, y aprobant los precedents capitols, y pactes, y lo convingut y estipulants cada un de ells, prometen la una part a la altre, aquells cumplir y observar, baix las mateixas obligacions, renuncias, y clausulas en cada un de ells constituidas que volen tenir aquí per repetidas. Quedan advertits los contrahents per lo notari avall escrit, que de esta escriptura se ha de pendrer la rahó en lo ofici de hipotecas de esta ciutat dins sis días seguents al de la firma per los efectes previnguts en la Real Pragmatica Sanció. En testimoni de lo que ho firman en la ciutat de Barcelona als quinse días del mes de Juny any del Naixament del Señor de mil setcents vuytanta y sis. Essent presents per testimonos Miquel Monsant y Mallofre y Joan Pau Ros residents en Barcelona, y per dita Señora que diu no saber escriurer firma de son consentiment un de dits testimonis.
Joseph Milá de la Roca, Per dita Serñora Maria Theresa Milá de la Roca y Serra, Juan Pau, Ros testimoni, En poder de mi Grau Cassani notari.


D. Miquel Milá de la Roca y Mainar.
Regidor de número. 1832. Electo, Noble. Abogado de la Real Audiencia. Muerto en 1886. Era hijo de D. José Joaquín Milá de la Roca i d'Astiagarraga, comerciante de maticula de Barcelona, vocal de la Real Junta Particular de Comercio de Barcelona, elevado a la dignidad de Noble el 23-XI-1807, y Da. María Antonia Maynar y Clemente de la Piedra.